twitter
rss

El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina que engloba una conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d’activitats educatives.

El JClic té més de 10 anys d’història i al llarg d'aquest temps molts els educadors i educadores l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària, aquestes activitats no s’acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Cada projecte està format per un conjunt d’activitats i una o més seqüències, que indiquen l’ordre en que s’han de mostrar.

El JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert que funciona en diversos entorns i sistemes operatius i, el format en què s'emmagatzemen les dades de les activitats és l'XML.

Els objectius d'aquest projecte són:
  • Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet.
  • Mantenir la compatibilitat amb les aplicacions Clic 3.0 existents.
  • Permetre l'ús del Clic en diverses plataformes i sistemes operatius.
  • Utilitzar un format estàndard en els fitxers d'activitats Clic que els faci transparents a altres aplicacions i faciliti la seva integració en bases de dades de recursos.
  • Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades.
  • Recollir els suggeriments de millores i ampliacions que els usuaris heu anat enviant.
  • Fer possible que el programa pugui anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació.
  • Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-lo a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.
El JClic consta de tres aplicacions:
  
                                                                                            JClic. És el programa principal i serveix per veure i executar les activitats. Permet crear i organitzar les biblioteques de projectes i escollir entre diversos entorns gràfics i opcions de funcionament.
 
 
 
 
 
 
JClic Autor. Aquesta eina permet crear, modificar i provar projectes JClic en un entorn visual molt intuïtiu i immediat. També ofereix la possibilitat de convertir al nou format els paquets fets amb el Clic 3.0, així com d'altres prestacions com ara la publicació de les activitats inserides en una pàgina web o la creació automàtica de fitxers d'instal·lació de projectes JClic.

 
JClic reports. Un mòdul que permet gestionar una base de dades on es recullen els resultats obtinguts pels alumnes en realitzar les activitats dels projectes JClic. El programa treballa en xarxa i ofereix també la possibilitat de generar informes estadístics dels resultats.

El JClic permet realitzar set tipus bàsics d'activitats:
  • Les associacions pretenen que l'usuari descobreixi les relacions existents entre dos conjunts d'informació.
  • Els jocs de memòria on s'han d'anar descobrint parelles d'elements iguals o relacionats entre ells, que es troben amagats.
  • Les activitats d'exploració, identificació i informació que parteixen d'un únic conjunt d'informació.
  • Els puzles plantegen la reconstrucció d'una informació que es presenta inicialment desordenada. Aquesta informació pot ser gràfica, textual, sonora... o combinar aspectes gràfics i auditius alhora.
  • Les activitats de resposta escrita que es resolen escrivint un text (una sola paraula o frases més o menys complexes).
  • Les activitats de text plantegen exercicis basats sempre en les paraules, frases, lletres i paràgrafs d'un text que cal completar, entendre, corregir o ordenar. Els texts poden contenir també imatges i finestres amb contingut actiu.
  • Les sopes de lletres i els mots encreuats són variants interactives dels coneguts passatemps de paraules amagades.

Per finalitzar també nombrar La Zona Clic que és el web on es pot trobar tot allò relacionat amb el Clic i el JClic:

Clica a la imatge per anar a la pàgina web.  

Segons l’XTEC, una cacera del tresor és un tipus d’activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una “GRAN PREGUNTA” al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.
Tot i que les caceres del tresor i les webquests s’assemblen, no són el mateix. Les caceres del tresor són molt més simples (la seva estructura consta d’una introducció, unes preguntes, una gran pregunta on els alumnes reflexionen sobre el tema tractat i les adreces web on podem trobar la informació) i el seu contingut és més concret.
Com estàvem dient, són una eina molt útil per treballar una diversitat de temes molt extensa amb els nens, i són molt fàcils de elaborar per part del mestre/a.

La PDI o més coneguda pel nom de pissarra digital interactiva, és un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veiem en l’ordinador.

També s’ha de dir que no és el mateix una pissarra digital (PD), que una pissarra digital interactiva (PDI). Les principals diferències que hi ha entre la PD i la PDI: la principal diferència és la interacció. Una PDI és una PD amb la que es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.

La PDI és una font de recursos molt extensa i aporta molts de beneficis dins a l’aula, tant per als mestres com per als alumnes. Es pot crear gran quantitat d’activitats i ofereix multitud d’eines que ajuden el mestre/a, a fer les seves classes.

A més, els nens mostren més interès a les classes si es realitzen amb algun tipus de tecnologia complementària, que si no utilitzen cap tipus. També facilita molt l’aprenentatge dels nens, ja que se’ls pot mostrar alguns exemples per acabar de comprendre alguns conceptes amb un grau elevat de dificultat.

La PDI, també representa un avanç pel que fa a nens amb algun tipus de discapacitat o de problemes d’atenció.

Per tant, penso que és un gran  avanç sempre hi quan no és faci un mal ús, o un ús molt excessiu.


“Una WebQuests és una proposta didàctica de recerca, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, completa el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.”

Definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)

El creador de les webquests, Bernie Dodge, les descriu com unes activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb que l’alumne interactua prové de recursos educatius.



Totes les webquests es confeccionen seguint una mateixa pauta d’elaboració de manera que si en mirem diferents podrem veure que consten de les següents parts: introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, crèdits i guia didàctica.



Tipus de Webquest:

v Curta duració:
o Objectiu: l’objectiu educacional d’un Webquest a curt termini és l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.

o Duració: és dissenyat per a ser acabat d’un a tres períodes de classe.


v Llarga duració:
o Objectiu: extensió i processament del coneixement (deducció, introducció, classificació, abstracció, etc.)

o Duració: entre una setmana i un mes de classe.


v Miniquest:
o Objectiu: és una versió de les Webquest que consta de tres passos: introducció (escenari), tasca i resultat (producte). És una bona manera d’iniciar l’alumne en la utilització de les TIC.

o Duració: es pot dur a terme en 50 minuts.


Aquí us deixo l’enllaç d’una webquest que vaig trobar i me va agradar:


eXe Learning és un editor de recursos educatius creat per l’Auckland University of Technolody i la Tairawhiti Polytechnic. La seva utilitat permet generar contingut web didàctic sense ser experts en edició de llocs web. Amb eXe Learning podem crear des de webquests a activitats molt variades.

Amb aquest programa qualsevol docent pot construir contingut web didàctic sense la necessitat de ser un expert en l’edició. eXe Learning pot exportar contingut com a pàgines web autosuficients o com a paquets IMS, SCROM 1.2 o Common Catridge.

Des del punt de vista de l’educació, penso que l’eXe Learning és un programa molt interesant per editar activitats per als alumnes. No es tracta de ser un expert, sinó de conèixer el seu funcionament bàsic i crear exercicis sobre qualsevol assignatura.

Wiki en hawaià significa ràpid-ràpid. Un wiki és un lloc web de col·laboració, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’un wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipèdia.

La principal utilitat d’un wiki és que permet crear i millorar les pàgines de forma instantània, donant una gran llibertat a l’usuari, i per mitjà d’una interfície molt simple. Això fa que més gent participi en la seva edició, a diferència dels sistemes tradicionals on resulta més difícil que els usuaris del lloc contribueixin a millorar-lo.
 
 
Aquí us deixo en un vídeo amb una petita explicació de: Què és un wiki?

A classe vam poder experimentar nosaltres mateixes ja que vam fer un wiki per files segons estàvem assegudes. A continuació podreu llegir vosaltres mateixos els diferents resultats que vàrem obtenir.


PROVA WIKI 1:

Hi havia una vegada allà on només existeixen les fades, estava la Teresa practicant màgia a l'escola amb la seva professora. A la Teresa li agradava molt practicar màgia, però no estudiar els conjurs. Un dia la seva professora li va dir que s'havia d'inventar un conjur i a la Teresa se li va ocórrer fer-ne un per canviar els llibres per les coses que més li agradaven, com ara els jocs.


PROVA WIKI 2:

Vet aquí que un dia les alumnes de primer d'educació infantil van decidir fer un grandíssim festival juntament amb la resta d'alumnes d'Educació Infantil i Primària del Campus Terres de l'Ebre amb una temàtica estiuenca. I vaiga com van xalar.

PROVA WIKI 3:

Fa molts, molts d'anys, hi havia un príncep que vivia sol al mig del desert i va caure a un clot. I pobret se va trencar la cama. Però no molt lluny d'allí una noia va sentir els seus gemecs de dolor . Es va apropar i va veure que mai havia vist un noi com aquell, allò va ser amor a primera trencada de cama!


PROVA WIKI 4:

Eren dos amics que van anar a la universitat, i quan eren allí es van adonar de que no podien fer el wiki. Però amb ajuda d'altres companyes i del professor van trobar una solució... Una solució que les acompanyaria al llarg de tota la seva vida.


PROVA WIKI 5:

Fa molt de temps en un país molt llunya, vivia un follet amb la seva família. Un matí que el sol podia trencar les pedres, van anar a buscar bolets. Quan van acabar de buscar els bolets van a anar cap a casa a menjar-se'ls i se'n van empassar un de verinós. Però la seva mare li va donar una ampolla màgica que contenia una substància curativa i van menjar tots junts i van viure per sempre més.



PROVA WIKI 6:

En un puerto Italiano, un nene y un anciano cantaban bulerías con Bisbal y compañía para bailar con alegría. Y el anciano escupió y en su casa se quedó. Pero el nene salto y colgado de un árbol se quedó.


I per acabar un PowerPoint d’explicació d’un wiki.

El bloc és una alternativa de comunicació i informació personalitzada on qualsevol persona pot tenir-ne un. Aquests espais permeten la construcció de comunitats en línia en que es promou la creativitat, així com el seu creixement en l’aspecte tecnològic, educatiu, social i cultural. La majoria de blocs ofereixen al visitant l’oportunitat de comentar els articles publicats per l’autor.

Els blocs han esdevingut un bon recurs pedagògic i el professors els utilitzen per al desenvolupament de la tasca didàctica i la comunicació d’idees. A partir de la gran utilitat que els professors fan dels blocs, s’ha creat un nou gènere anomenat edubloc.


Els edublocs són aquells weblocs que tenen com a objectiu principal ajudar en el procés d’ensenyament i aprenentatge en un context educatiu. permeten crear i administrar blocs d’estudiants i professors, personalitzar ràpidament els dissenys i incloure vídeos, fotos i podcasts. Aquests són ideals per a projectes en grup, diaris escolars, revistes de reflexió... i ajuden a que els alumnes s’involucrin i aprenguin a col·laborar amb els seus companys. Una manera dutilitzar els edublocs és posant-hi les tasques i els esdeveniments, i qualsevol cosa que passi a la classe.



La xarxa telemàtica educativa de Catalunya (coneguda més pel nom d’XTEC), és un univers educatiu on podem trobar gran quantitat de material i recursos didàctics, tant si ets un professor, com som si ets un alumne. És va posar en funcionament l’any 1989, en el marc de les actuacions del Programa d’Informàtica Educativa, amb servei de missatgeria electrònica, noticiari educatiu, accés a base de dades i teledebats, operant amb estàndards videotext i full-dúplex.
El seu principal avantatge és que tothom té accés (és gratuït) i això permet que hi hagi un intercanvi de projectes i eines entre diferents membres de la xarxa, estiguin on estiguin.

Si ens posem a buscar entre tots els seus continguts podem trobar projectes duts a terme en centres escolars o instituts, webquests per a l’alumnat, activitats per a practicar els temes que s’expliquen a classe... i fins i tot tenim a la nostra disposició uns cursets per poder formar-nos en allò que ens manca, com per exemple formació en les TIC, en les llengües...
Per a trobar un projecte que em crides especialment l’atenció no vaig tenir que buscar molt, ja que anteriorment ja havia treballat amb aquesta pàgina web, quan estava cursant l’ESO. Doncs com estava parlant anteriorment el projecte que em va cridar especialment l’atenció és un joc interactiu que pots aprendre els països i les capitals de tot el món i saber situar-los al lloc adequat, apart d’altres aplicacions.
En definitiva, considero l’XTEC un portal educatiu molt interesant que ens podrà ajudar ara, en el present, o en el nostre futur com a docents de l’ensenyament a ajudar-nos a complir les nostres tasques i a facilitar l’aprenentatge als nostres alumnes d’una forma entretinguda i divertida.

A partir dels vídeos que hem vist a classe, m’agradaria fer una petita reflexió sobre aquests.
L’educació ha anat canviat molt durant els anys, i això ho podem saber només en preguntar-ho als nostres pares o als nostres avis. En els nostres temps disposem de molta tecnologia que ens resulta molt útil i ens facilita un accés a una gran quantitat d’informació molt important.
Introduir la tecnologia a les aules és una manera de captar l’atenció dels alumnes i fer d’una informació molt estopenca, una informació molt més animada i receptiva per als nens. Tot i que avui en dia utilitzem molt les noves tecnologies això no tindria que fer desaparèixer el mètode tradicional d’estudiar.
Com em pogut observar en un dels vídeos parlava sobre els llibres, remarcant la seva utilitat i fent referència a que TECNOLOGIA i LLIBRES poden conviure perfectament junts, sense la necessitat de centrar-nos en un únic aspecte.
I sobretot el que m’agradaria remarcar a mi, és que penso que està molt bé introduir nous mètodes d’estudi als nens i nenes. Però això no justifica la substitució d’aquests pels antics, ja que uns avantatges ens poden generar uns inconvenients.





(A la dreta trobareu un GADGET que posa “VIDEOS” aquí podreu trobar el títol de cada video i al clicar al damunt anireu directament al “youtube” on podreu visualitzar cadascun dels vídeos)